Cronograma

CASTELL DE SANTA FLORENTINA

IX-X

Entre els segles IX-X, la Domus seria partícip i/o espectadora dels fets que varen tenir lloc en la recuperació dels territoris de la Catalunya Vella (des dels Pirineus fins el riu Llobregat). Les masies o domus aïllades entre les terres de la Maresma dedicades a les hortes, els boscos i les vinyes cobrien les necessitats de la població disseminada al llarg de les vessants del Vallis Cannetum. Aquesta escenografia probablement inspira el quadre del Saló del “Tron” representant al comte Guifré el “Pelós” ferit en una de les batalles.

Des de l’època romana fins el s. XII

​Seguint els testimonis des de l’època romana, en diferents punts de la costa del Maresme i en especial en els punts geogràfics propers a la Domus, no és estrany que l’actual ubicació estigués realitzada sobre restes de l’època romana. En alguns estudis realitzats sobre el tema podríem referir-nos a una antiguitat del segle III a. C.
Altres estudis es refereixen a restes arqueològiques en les poblacions veïnes de Canet de Mar, d’Arenys, de Sant Pol i en els grans centres com Mataró que són veritables fonts d’informació per creure en aquesta hipòtesis. Restes de vil·les, domus (s. II-III d.C.) fins i tot a Canet dins el recorregut de la via Augusta.

XI-XII

Primeres dades escrites que es conserven i protagonitzades per Guadamir de Canet (1024), Gilabert de Canet (1041) i Arnald de Canet (1168). Tenim ja una primera nissaga de Canets. També en aquesta època, la Domus s’erigeix com un primer nucli de població o de masies construïdes en les vessants de la vall i sota l’advocació religiosa de Sant Pere de Romaguera (avui amb estudis que confirmen la seva localització propera a la Domus).

XIII

Període que consolida la importància de la Domus. S’havia un petit nucli de població al voltant de la Domus. Continua la presència de la família Canet amb el noble Ferrer de Canet, cavaller i senyor de la casa forta o Domus de Canet.

1251-1334

Al 1251 Ferrer de Canet fa testament a favor de la seva filla Bartomea casada amb Bernat de Villalba, pares del gran Ferrer de Canet que serà el protagonista de l’expansió i presència de la Domus.

1335-1346

Gran Ferrer de Canet va ser el Conseller del rei Alfons el Benigne i l’ambaixador davant el Papa a l’any 1335. A la mort del rei Alfons segueix servint a la Corona amb Pere IV el Cerimoniós com a conseller, majordom i representant del rei davant el Papa.
És una etapa gloriosa per a la Domus no només per la seva prosperitat sinó també per l’evolució de la seva arquitectura que incorporarà importants millores com la construcció de les torres.

1347-1400

Arnau de Canet succeeix a Gran Ferrer de Canet al 1347 i contrau matrimoni amb la Marquesa de Besora incorporant,per núpcies, les possessions dels dominis de Besora i de Montesquiu. En una de las torres demana l’autorització eclesiàstica per a consagrar una capella dedicada a Santa Maria i les Onze mil Verges.

1401-1412

El fill d’Arnau, Gilabert de Canet fa testament a l’any 1412, sense fills barons motiu pel qual deixa l’herència a la seva filla Antonia de Canet que es casarà amb Guillem de Peguera ampliant les seves terres i iniciant el llinatge dels Peguera.

1430

Durant la revolució dels camperols anomenada dels “remences” l’any 1430 la Domus serà incendiada. La seva recuperació serà obligada.

XVI

Nou protagonisme de la casa quan Joan de Peguera cedeix els drets de la Domus a la família Spano. Un nou llinatge que ens porta ja a l’origen dels Montaner a finals de segle amb el matrimoni d’Anna Spano i Felip Dimas de Montaner, advocat, conseller i Ciutadà Honrat de Barcelona. En aquells moments la casa de Canet era considerada una possessió amb molts pretendents per a la seva administració objectiu que Felip Dimas de Montaner aconseguirà amb el seu matrimoni.

XVII

Les famílies Montaner Orlau i Montaner Bosch van representant la importància de la casa de Canet, la Domus o casa forta, incorporant noves activitats como la navegació i el comerç amb ultramar.

XVIII

Des d’Antoni de Montaner Bosch casat amb Josefa Esteva s’inicia ja la línea directa de l’empresari i artífex del actual lloc on s’ubica el Castell de Santa Florentina. Serà un dels seus fills, Ramon Montaner i Esteva casat amb Teresa Vila i Misser, pares de Ramon Montaner i Vila.

XIX

Ramon Montaner i Vila, empresari del món editorial. Funda l’editorial Montaner i Simon amb Francesc Simón. L’edifici (avui és la seu de la Fundació del pintor Antoni Tàpies) està situat en ple Eixample barceloní al carrer Aragó 255 entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia. El projecte de l’editorial és del seu nebot Lluís Domènech i Montaner, qui també més tard acabaria el projecte de la casa-torre coneguda com el Palau Montaner (1889-1892), al carrer Mallorca cantonada amb Pau Claris.

Finals del s. XIX


Ramon Montaner encarrega al seu nebot Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació de la Domus de Canet de Mar, propietat dels seus avantpassats.

1899


Sabem per noticies de la premsa de l’època que al 1899 Ramon Montaner havia comprat els elements arquitectònics – claustre i decoracions de finestres- de l’antic Priorat del Tallat per a ubicar-los ara a la “casa nova” futur Castell de Santa Florentina.

1908

El 4 de novembre de 1908 va fer estada en el nou castell-palau, el rei Alfons XIII que acabarà atorgant a Ramon de Montaner el títol de comte de la Vall de Canet. Per la seva dedicació empresarial el castell es convertí en un veritable nucli d’opinions amb la concurrència de poetes, literats, artistes, polítics, amics que debatien, entre murs, sobre política, cultura i art. La presència del seu gendre, Ricard de Capmany i Roura, casat amb la seva filla Júlia de Montaner i Malattó, com a home erudit i molt vinculat al món artístic barcelonès d’aquella època (en plena efervescència del modernisme) Ricard representava un valor afegit a la important vida social i artística de Ramon de Montaner. La seva participació en el nou projecte arquitectònic va ser també definitiva per el resultat final.

1900-1909

Després de la restauració de la Domus, Lluís Domènech i Montaner realitza el projecte de la “Casa Nova”, el futur Castell de Santa Florentina.

1928

El següent eslavó fou Ramon de Capmany i Montaner. Nascut al 1899, fill de Ricard i de Júlia. Home erudit, artista pintor i il·lustrador. Es va casar a la capella de Santa Florentina el 30 d’abril de 1928 amb Maria Teresa Suqué de Espona. Les seves hereves seran Florentina i Maria Teresa de Capmany i Suqué. Uns anys més tard, Ramon de Capmany contrau segones núpcies amb Victoria Udaeta amb qui tindrà un fill Ramon de Capmany i Udaeta.

1949

El Castell de Santa Florentina és declarat Monument Arquitectònic Nacional.

1988

El Castell de Santa Florentina és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

1999-2014

El Castell de Santa Florentina, rep visites guiades a l’entorn dels seus espais nobles. També serà l’escenari d’esdeveniments i activitats socials i culturals com el famós Festival de Música Clàssica Castell de Santa Florentina, organitzat per la mateixa família Capmany des de l’any 1999 fins el 2014.