Història

CASTELL DE SANTA FLORENTINA

 

El Castell de Santa Florentina està construït sobre una antiga vila romana (“Domus”), que fou un nucli urbà i zona vinícola. Al segle XI l’edifici es convertí en una masia fortificada per combatre les incursions pirates de l’època i actualment encara present en el conjunt arquitectònic del Castell de Santa Florentina. Les fonts documentals ens aporten notícies dels senyors feudals Guadamir de Canet (1024) i Gilabert de Canet (1041). Però no serà fins el segle XIV sota el patrocini de Ferrer de Canet, besnet de Gilabert, quan la Domus assolirà el seu màxim esplendor.
Ferrer de Canet, cavaller noble, va ser conseller del rei Alfons el Magnànim i ambaixador de Pere el Cerimoniós. És Ferrer de Canet qui obté el permís per fortificar la casa amb les dues torres de la portalada medieval que servien per a protegir la casa de les invasions pirates des del litoral mediterrani.

El seu fill Arnau, mitjançant matrimoni, incorpora al castell els dominis de Besora i Montesquiu. En aquesta etapa medieval la Domus es troba sota l’advocació i denominació de Santa maria a qui també estava dedicada la capella construïda a l’interior d’una de les torres. Més tard, les propietats de la Domus augmenten amb el matrimoni de la filla d’Arnau, Antonia de Canet amb Guillem de Peguera. A principis del segle XVI Joan de Peguera cedeix els seus drets a Miquel Spano, i la filla d’aquest, Anna, es casarà amb Felip Dimas de Montaner a finals dels segle XVI, advocat i Conseller de la ciutat de Barcelona, incorporant així el llinatge dels Montaner a la Domus, descendència que perdura fins a l’actualitat.

 

 

Serà a finals del segle XIX quan l’editor Ramon Montaner i Vila (propietari de l’editorial Montaner i Simon) recupera la Casa Forta i li encarrega al seu nebot, Lluís Domènech i Montaner, la restauració de la mateixa i la posterior ampliació.

Lluís Domènech i Montaner va ser un dels màxims exponents del Modernisme català. Dissenyà un a un els 3.000 metres quadrats habitables del Castell. Amb el seu equip d’artistes, els millors artesans de l’època, introdueix vitralls de dissenys variats, grans peces de marbre amb mosaics pels terres, fustes en talla i encoixinats pels sostres, vidrieres, ceràmica, ferro forjat i escultures que harmonitzen uns espais totalment equilibrats pels de color, llum, formes i volums.

El projecte final es defineix com una residència palau amb tocs medievals i romàntics de castell, en plena harmonia amb un estètic i creatiu llenguatge modernista. Aquesta reforma inspirada en elements medievals, modernistes si neogòtics li va donar al Castell un gran renom.

La denominació de Castell de Santa Florentina reuneix l’herència de la relíquia portada de Roma per Ferrer de canet, com a regal del Papa Benet XII i també pel record de l’esposa de Ramon de Montaner, Florentina Malató i Surinyach que va morir sobtadament abans de que finalitzés l’ampliació del Castell.

Al 1908 el rei d’Espanya Alfons XIII accepta la invitació de Ramon de Montaner per visitar el Castell i passar-hi un parell de dies amb la seva cort i altres personalitats de l’època.

Dos anys més tard, al 1910 el rei concedeix el títol de Compte de la Vall de canet a Ramon de Montaner com a reconeixement a la seva tasca industrial i cultural.

Al 1921 mor Ramon de Montaner i hereta el Castell la seva filla Júlia, casada amb l’artista i decorador Ricard de Capmany, pares del pintor Ramon de Capmany i de Montaner. Les filles de Ramon de Capmany, Mª Teresa i Florentina, seran les següents hereves del Castell.

En l’actualitat, descendents de la família Capmany segueixen vivint a la part medieval del Castell, la Casa Forta.