El Castell de Santa Florentina està construït sobre una antiga vila romana (“Domus”), que fou un nucli urbà i zona vinícola.

Al segle XI l’edifici es convertí en una masia fortificada per combatre les incursions pirates de l’època, actualment incorporada al conjunt arquitectònic del Castell de Santa Florentina.

Les fonts documentals ens aporten notícies dels senyors feudals Guadamir de Canet (1024) i Gilabert de Canet (1041), però no serà fins al segle XIV, sota el patrocini de Ferrer de Canet -besnet de Gilabert- quan la Domus assolirà el seu màxim esplendor.

Ferrer de Canet, cavaller noble i ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó, obté el permís per fortificar la casa amb les dues torres de la portalada medieval en barbacana, una de les quals va servir per allotjar unes relíquies de Santa Florentina que el Papa Benet XII, des d’Avignó, li va regalar.

A finals del segle XVI s’incorpora a la Casa Forta el llinatge dels Montaner a través de Felip Dimas de Montaner, conseller i ciutadà honrat de Barcelona, durant diversos segles.

Serà a finals del segle XIX quan Ramon de Montaner i Vila, important empresari barceloní i copropietari de l’editorial Montaner i Simón (avui seu de la Fundació Antoni Tàpies), recupera la Casa Forta i encarrega al seu nebot Lluís Domènech i Montaner la seva restauració i ampliació.

Lluís Domènech i Montaner va ser un dels màxims exponents del modernisme català, qui, juntament amb el seu equip d’artistes -els millors artesans de l’època-, introdueix vitralls de dissenys variats, grans peces de marbre amb mosaics pels terres, fustes en talla i encoixinats pels sostres, ceràmiques, ferro forjat i escultures que harmonitzen uns espais totalment equilibrats i plens de color, llum, formes i volums.

El projecte final es defineix com un palau residencial d’estiueig amb tocs medievals i romàntics, fusionats en plena harmonia, amb un estètic i creatiu llenguatge modernista.
Aquesta reforma inspirada en elements medievals, modernistes i neogòtics li va donar al Castell un gran renom.

La denominació de Castell de Santa Florentina reuneix l’herència de les relíquies i el record de l’esposa de Ramon de Montaner, Florentina Malató i Surinyach, que va morir sobtadament abans que finalitzés la seva ampliació.

L’any 1908 el rei d’Espanya Alfons XIII accepta la invitació de Ramon de Montaner per visitar el Castell i passar-hi un parell de dies amb la seva cort i altres personalitats de l’època.

Dos anys més tard, l’any 1910, el rei concedeix el títol de I Comte de la Vall de Canet a Ramon de Montaner, com a reconeixement a la seva tasca industrial i cultural.

L’any 1921 mor Ramon de Montaner i deixa aquest esplèndid llegat a la seva descendència.